Llengües romàniques

L’adjectiu romànic és una derivació lèxica del topònim Roma. Aquesta ciutat, pels volts del segle I a. C., va crear tot un imperi que constituïria una nova civilització. Progressivament, Roma va anar eixamplant les seves fronteres i expandint la romanització, és a dir, el procés d’imposició o d’adaptació segons els casos de les estructures polítiques, socioeconòmiques i culturals del poble romà, mitjançant instruments eficaços com ara l’exèrcit o l’administració. El màxim exponent de la romanització va ser la llengua llatina.

Les llengües que deriven del llatí s’anomenen llengües  romàniques o neollatines. Arran de la caiguda de l’imperi romà (segle V), el llatí vulgar que es parlava als diversos territoris que el constituïen es va anar fragmentant fins a donar origen a les llengües romàniques, que es consideren ja formades entre els segles VIII i X.  Actualment, les principals llengües romàniques són 9:

Hi ha altres llengües romàniques, molt minoritàries, que no s’han arribat a consolidar: l’asturià o bable, l’aragonès o fabla aragonesa i el francoprovençal (llengua de transició entre l’occità i el francès). D’altres no han arribat fins als nostres dies: és el cas del dàlmata (parlat a la costa adriàtica de l’actual croàcia), que es va extingir el 1898 quan va morir el seu darrer parlant, Antoni Udina.

L’estatus de les llengües romàniques és molt variat. Algunes són oficials en els seus respectius estats (portuguès, castellà, francès, italià i romanès), d’altres són cooficials (català i gallec a Espanya, romanx a Suïssa) i la resta tenen serioses dificultats per sobreviure.

De vegades, però, alguns mots bàsics de les llengües romàniques difereixen força d’una llengua a una altra a causa d’una doble procedència llatina. En són un exemple els mots llatins metus i pavore, que respectivament han donat lloc a formes diferents com miedo, medo, paura i por tot i tenir el mateix significat.

El basc: una llengua aïllada

Tot i que el basc (o èuscar) es parla a la península ibèrica, no és una llengua romànica, ni tan sols una llengua indoeuropea: és una llengua aïllada. Quan els romans van colonitzar la península, ja se’n parlava. El seu origen és desconegut i no se la relaciona amb cap altra família lingüística.

Observeu la taula següent per comprovar que aquesta cançó en basc no s’assembla gens a la seva traducció en català i en italià, mentre que aquestes dues últimes llengües sí:

http://www.goear.com/listen/0347107/ilargia-ken-zazpi

I a més a més…

Per acabar, aquí teniu una cançó que de ben segur que coneixeu. Si la sentiu i en llegiu la lletra, hi trobareu algunes llengües romàniques i una d’aïllada. Podeu buscar la traducció de les estrofes que no entengueu.

Advertisement